Cultura intergeneracional

En parlar d’intergeneracionalitat, pensem en les categories emprades per dividir les diferents etapes de la vida: infantesa, joventut, adultesa i tercera edat. Tanmateix, aquesta classificació etària ens porta a una reflexió rellevant: si els marges que les defineixen estan construïts sobre variables tangibles (accés a l’habitatge, capacitat productiva) o intangibles (nivell d’estudis, herència educativa), atribuir causalitats entre pràctiques culturals i grups etaris és un exercici problemàtic.

És a dir, tot i que és útil saber que persones d’una mateixa franja d’edat comparteixen un hàbit cultural, no podem construir polítiques culturals assumint que aquesta edat és la causa directa d’aquest hàbit. Per avançar de manera operativa, resulta útil entendre les generacions com a categories que «estan», no que «són». Cal assumir que sorgeixen com a resultat d’una interdependència de variables socioculturals i biològiques que canvien constantment.

En aquest context, des d’aquest eix es treballarà entorn de cinc línies d’acció:

1. Cultura al llarg de la vida. Aquesta línia d’acció pretén impulsar transformacions que garanteixin l’equitat cultural des de la primera infantesa (0-8 anys) fins al final de la vida.
2. Democràcia cultural. Aquesta línia aborda el fet de poder garantir la representativitat en els processos i òrgans de presa de decisions.
3. Identitat digital. El 2024, plataformes com TikTok s’han convertit en l’escola de dansa i la productora de vídeo més important del món, amb beneficis de democratització de l’art, però també amb riscos com l’opacitat d’algoritmes, el tràfic de dades, la ciberseguretat, l’addicció, els trastorns de salut mental i les restriccions creatives. Cal afrontar aquests desafiaments per protegir i garantir els drets culturals d’infantesa, joventut (nadius digitals) i tercera edat (principals víctimes de la fractura digital).
4. Primera i última ocupació cultural. La precarització de l’ocupació juvenil resulta encara més greu en l’àmbit cultural, connectada amb la complexa realitat de l’ocupació sènior, que es veu afectada per la manca de formació contínua i d’oportunitats per a perfils majors de 55 anys, problemàtica accentuada en dones.
5. Dret a imaginar. El veritable poder transformador d’abordar polítiques culturals des de la intergeneracionalitat s’assoleix en interpel·lar els imaginaris que aquest fet genera en interactuar amb les diverses variables que afecten cada generació.